JA SOC... A CASA

Namaste per última vegada ( de moment ). Ja fa uns dies que som a casa però feia llàstima acabar el viatge. Havia arribat el moment d'abandonar Varanasi i tornar cap a casa, una tornada molt llarga. Per sortir de Varanasi vam agafar un vol cap a Delhi perquè sino no hi havia manera de poder enllaçar amb el vol cap a casa, no hi havia temps material. L'aeroport de Varanasi és una mica caòtic i els controls de seguretat són molt lents. Per sort no vam perdre el vol perquè es va endarrerir una miqueta. Així que el meu consell si algú ha d'agafar un avió des d'aquest aeroport és que hi arribi força abans. Es un vol curt, així que en una hora ja erem a Delhi, tot i que ja eren les sis de la tarda i no hi havia temps per a gaire cosa. Vam agafar un prepaid taxi cap al Paharganj, la nostra primera presa de contacte amb la India. I va semblar tornar ser a casa.

La veritat és que amb tot el que havia llegit sobre el Paharganj de ser un barri sinistre i no apte per tothom és que en cap moment ens hi vam sentir malament. De fet és dels pocs llocs de Delhi del que en tinc un record agradable, no sé, potser és que sóc una mica rara.Vam agafar un hotel per 300 rupies que de fet només era per deixar les bosses unes cinc horetes, perquè a la una i mitja de la matinada havíem d'agafar un taxi que ens portés cap a l'aeroport i tornar a casa. Així que deixem les coses a l'habitació, fer les compres obligatòries de records ( que encara no n'havia fet ni una ), sopar i a dormir 3 horetes...

Matinar i aeroport i més aeroport. Escala de 5 hores a Istambul... i ja Barcelona i caseta.... El que se m'ha fet més estrany és dutxar-me sense xancles!!

Ara ja només em queda recordar el viatge i pensar en el de l'any que ve, que si no m'equivoco podria ser el Nepal. Però aquesta serà una alta història.

A reveure.

VARANASI

A l'estació de Jhansi flipem amb la gentada que hi ha a l'andana esperant. Aquí ens toca córrer com uns desesperats amunt i avall per l'andana, carregats amb les motxilles, perquè enlloc no marc on para el vagó on tenim la llitera. I semba que ningú no sàpiga on està. Quan el trobem i deixem les coses a les lliteres estem suant com porcs i esbufegant com si haguéssim corregut una marató. Però el que encara és més al.lucinant és mirar per la finestra i veure com s'ha buidat l'estació. I és que sembla que tothom ha pujat a aquest tren. I la veritat, és un tren llarguíssim, i els vagons de les classes inferiors estan saturadíssims. Aquest cop viatgem en segona classe, que és bàsicament el mateix que la tercera ( els que havíem agafat abans ), però amb menys gent perquè no són tres lliteres sinó dues.

I arribem a Varanasi al migdia. Aquesta ha de ser la traca final del viatge, i per això l'hem deixada pel final. Ens venen a recollir de l'hotel a l'estació, i el trajecte en rickshaw cap a l'hotel està en la línea del que ja venim coneixent del transit i la circulació en quan a caos i sorolls. L'hotel està a la ciutat vella i segons ens han dit amb vistes al Ganges. Si no coneixes la ciutat és pràcticament obligat que et vinguin a recollir perquè és un laberint de carrerons estrets i foscos i bruts, clar, i els rickshaws no hi poden circular. I si, totalment cert, des de la terrassa de l'habitació hi ha una fantàstica vista del riu, i abans de baixar a explorar ja veiem com la gent s'està banyant en un dels ghats.

Varanasi ( Benares ) és la ciutat del Ganges, el riu més sagrat de la India, i tot gira al voltant d'aquest riu. A Varanasi no hi ha gaires visites a fer, en el sentit tradicional de visites a museus, palaus o temples. Aquí tot el que s'ha de veure està al riu i als ghats, un espectacle continu que no cansa, i on miris on miris sempre, sempre, està passant alguna cosa.

Hi ha uns 80 ghats, i es pot anar caminant d'un a l'altre i a tots ells sempre hi ha alguna cosa. En un les dones renten la roba i estenen els saris a les escales per assecar-los, formant un espectacle de color irressistible de no mirar. En un altre la gent es banya i es renta. En un altre es practica ioga. I no és que hi hagi un ghat determinat per a cada activitat. Tothom ho fa tot arreu. Hi ha gent que fa massatges i altres que van a que els hi facin massatges. Venedors i paradetes de flors i espelmes. Barbers. Barquers oferint-te a cada pas un passeig en barca pel riu. Astròlegs i gurus i santons. En fi, un desplegament de vida increible.

Intentaré ordenar una mica tot el que m'agradaria explicar.

Les cremacions.

Ja he dit que hi ha uns 80 ghats, però només a dos d'ells es produeixen les cremacions, el Manikarnika Ghat ( el principal ) i el Harishachandra Ghat. Es bastant impressionant. Sempre hi ha fogueres cremant, dia i nit, i varies alhora, però és molt més espectacular ( i no estic segura que aquesta sigui la paraula més escaient ) a primera hora del matí o a partir del vespre i a la nit.

Els hindus creuen que la vida terrenal és cíclica, i es van reencarnant successivament ( un cicle anomenat samsara ). La qualitat d'aquestes reencarnacions depen del karma o conducta de les vides anteriors: una vida honrada millora el karma i les possibilitats de renéixer en una casta superior o en millors circumstàncies. Si s'ha tingut un mal karma es pot renéixer en el cos d'un animal. L'objectiu final és aconseguir la moksha o alliberament d'aquest cicle de reencarnacions. I Varanasi es considera un lloc propici per morir perquè aquí s'obté la moksha, l'alliberament del cicle de naixements i morts.

Pels carrerons que arriben fins a Manikarnika Ghat t'hi pots trobar les processons que acompanyen els cadàvers cap a la cremació. El cadàver el transporten els doms, una casta d'intocables, en una camilla de canya de bambú, cobert amb una tela carbassa o blanca segons si és home o dona. Abans d'encendre la foguera es submergeix el mort al riu i després es col.loca sobre el munt de llenya i s'encen el foc. Al voltant del ghat s'apilen tonelades de llenya, així com també a les barquetes davant del ghat. Segons les possibilitats de la família podrà comprar més o menys llenya, o de més o menys qualitat ( la més preuada és la de sandal ). Durant la cremació hi ha un munt d'activitat al voltant de les fogueres ( perquè són varies les que hi ha enceses alhora ): es pesa la llenya, un munt de gent transportant llenya a una o altra foguera.... Les fogueres es vigilen constantment, i hi ha un encarregat d'anar atiant el foc amb una canya de bambú. I entremig de les fogueres gossos, vaques i cabres. Creuen que quan un cos crema el foc fa retornar els cinc elements que formen el cos al seu lloc. Però és que les cremacions no paren mai, i sempre, sempre, hi ha fogueres enceses, matí, tarda o nit, les 24 hores. I és que sempre hi ha cadàvers estesos a terra esperant el seu torn per ser cremats.

Però a banda de l'element espiritual la mort també és un negoci, i l'home més ric de Varanasi és un intocable, el que ven la llenya de les cremacions, i té la millor a casa al riu. Això si, no s'oblida dels pobres i es veu que reparteix cada dia un munt menjar entre ells. Però és que ajudar als pobres és també una manera de millorar el karma....I a banda de les piles de llenya, hi ha un munt de petites botigues i paradetes que venen flors, espelmes, les teles per cobrir els morts, incens...

Antigament les vídues es cremaven vives al mateix temps que als seus marits, una tradició que es coneix com a sati. Quan els britànics van estar aquí es van flipar amb aquesta costum i la van prohibir el 1829.

Només es lliuren de la cremació els que ja es consideren purs i per tant no necessiten la purificació del foc: I són els sadhus, els nens, els que han mort picats per una cobra ( aquí les serps no tenen la connotació negativa que tenim nosaltres ), les dones embarassades, els malalts de verola i les vaques... No és estrany veure trossos de vaca en descomposició flotant pel riu. Als nens, dones i sadhus sé'ls lliga una pedra i després se'ls porta en barca fins al mig del riu on són enfonsats. Vam poder veure com es portava el cadaver d'un bebe, i després el tiraven al riu. Bastant dur.

Més avall hi ha el Harishandra Ghat, un dels ghats més antics de Varanasi, on també es fan cremacions però no tantes com a Manikarnika i no sempre hi ha fogueres enceses. Aquí hi ha també un crematori elèctric, on s'incineren els més pobres perquè les seves famílies no disposen de diners per comprar prou llenya per cremar el cos del seu mort.
Els ghats

El més animat dels ghats és el de Dasaswamedh, un munt de parasols i banderes i guirnaldes de flors i de colors. Aquí hi ha dones venent flors, venedors ambulants de cinturons i fruits secs, barbers, sadhus interpretant textos sagrats, massatgistes,..... tot i més, en definitiva. Però és que a banda d'aquests, hi ha encara més gent observant i mirant. I no parlo de nosaltres, els guiris. Parlo dels indis. Que els indis són curiosos per naturalesa ja ho he dit en altres ocasions. Però aquí no es tracta de curiositat. Es poden veure un munt d'homes que a primera hora del matí s'asseuen aquí a mirar ( o meditar ) i passis a la hora que passis els veuràs, en un punt o altre, fent això, asseguts i mirant el que fa la gent. I aquí és on acabes fent el mateix que ells. Seure i mirar. I és que aquí, no sé si és perquè et lleves a quarts de cinc del matí per veure tot això, o què, però et deixa el cos baldat per la resta del dia i acabes dedicant-te al mateix que ells ( i dic ells i no elles ).

Al vespre, quan es pon el sol s'oficia una cerimònia amb set sacerdots que, mirant cap al Ganges, fan la cerimònia de culte al riu, una puja ( una oració o ofrena ) en la que s'entonen cants sagrats, hi ha música i un repicar constant de campanes, i que dura prop d'una hora. I al riu, centenars de petites espelmetes surant riu avall...

El Chowk

és la ciutat antiga que rodeja aquests ghats, un laberint de petits carrers i que a quarts de cinc de la matinada van petats de gent que va cap al Ganges, i entre aquesta gentada un munt de guiris que s'han llevat poc després d'anar a dormir per veure la sortida del sol, les ablucions, o simplement per començar el dia amb una àrdua sessió de regateig per aconseguir el millor preu en un passeig en barca pel riu. En aquests carrers hi ha un munt de botigues, i tot tipus de negocis. Vaques poques, almenys durant el dia, que sembla que també es concentren als ghats. Però hi són, perquè al seu pas us asseguro que van deixant rastre. En un dels carrerons vam veure una vaca morta sense pell, però ja mig verdosa, i un munt de gossos fent festa.

FOTOS KHAJURAHO

ORCHHA

Abandonem Khajuraho al matí. Fa molta mandra perquè s'hi està molt bé, però sobretot perquè pensar que hem de tornar a fer el mateix camí que pel que vam venir... Però bueno, s'ha de tirar endavant, no ens podem quedar i ens posem en moviment. Hem de tornar cap a Jhansi, on agafarem el tren de nit cap a Varanasi, un dels llocs on em fa més il.lusió anar i que per això he volgut deixar pel final. Així que per aprofitar una mica més el dia, abans d'anar a agafar el tren decidim fer una parada per visitar Orchha.

Orchha queda a uns 18 quilòmetres de Jhansi, així que hi arribem al migdia plegats un altre cop. Però aquí et refàs ràpid. Orchha és un poblet molt petit i tranquil, a la riva del riu Betwa, i que fa que l'entorn i el paisatge siguin idílics. .

Orccha va ser la capital del regne dels Bundela al segle XVI, i d'aquella època d'esplendor encara se'n podern veure avui les restes dels seus palaus, en un estat de conservació bastant irregular però que permeten fer-se la idea del que devien ser. L'entrada als palaus costa 250 rupies i no les 30 que marcava la guia. Però és que sortir a la Lonely Planet és una publicitat immillorable, i una font d'ingressos i visitants difícils d'aconseguir d'una altra manera. I és que Orchha, que en teoria queda fora de les rutes turístiques convencionals, ja rep molts visitants, i això s'ha d'aprofitar. Amb l'entrada al Raja Mahal i al Jahangir Mahal (els dos principals ) també es pot entrar a Royal Chhatri, uns mausoleus, alguns en molt mal estat, on hi ha els cenotafis dels maharajás de la dinastia Bundela.

I bé, després de donar una volta pel poble i uns temples jainites que hi ha i que per no variar també són un punt de peregrinatge, cap a Jhansi, a sopar i fer una mica de temps per agafar el tren nocturn cap a Varanasi.

COSES D'INDIOS

La discreció no és la norma. A la India la gent és molt curiosa i volen satisfer la seva curiositat tant si com no. D'on ets i on vas i d'on vens. Quans anys tens i com et dius. Aquest senyor és un amic, el teu pare, novio o marit. I si no respons et persegueixen fins que aconsegueixen una resposta. De què treballes i si l'hotel és teu. Quan guanyes. A quin hotel estàs i quan has pagat per això o per allò. Normalment t'ho agafes rient i amb paciència, però a vegades la paciència costa una mica de mantenir. Per sort anem dos i sempre ataquen només a un dels dos. Així que a vegades sóc jo qui els ha de lidiar, i a vegades el papa. Però mai deixar de contestar, el que sigui, perquè crec que podrien acompanyar-nos tot el dia.

Retenir tampoc és norma. El meu avi ja deia que cosa dolenta fora del ventre... I la veritat que aquí no s'aplica la retenció de gasos, ni per dalt ni per baix. Una costum que el papa, si es queda molt de temps més aquí, igual s'emportarà cap a casa. No en sóc gaire partidària però ja m'hi he acostumat. Però a banda de no retenir gasos, tampoc retenen líquids, i qualsevol lloc és bo per deixar-los anar. Ah! Es passen el dia escupint una substància vermellosa a la que hi estan molt aficionats, tots, que em sembla que és digestiva però que els hi destrossa les dents.

Contestar? A la India és difícil fer una pregunta i obtenir una resposta que satisfaci els teus dubtes. La majoria de vegades et contestaran alguna cosa que no té res a veure, o molt poc, amb el que hagis pogut preguntar. També és molt important com formules la pregunta. Si preguntes per anar a, posem per exemple, tal ghat, preguntes: és per aquí? Et diran que si. Però si per anar al mateix lloc els hi preguntes, és per allà? També et diran que si. I és que em sembla que sempre et contesten el que vols sentir. Hem descobert doncs que les preguntes s'han de fer de manera que s'hagin d'implicar més en la resposta, que hagin de dir si per aquí o per allà. Però fins i tot així és difícil treure'n l'aigua clara. Evidenment que hi ha excepcions, però en general he vist que els indis no són uns cracks donant indicacions.

Seguint els passos de Felix Rodriguez de la Fuente. Aquesta és la vida que porten els monos a Agra. Em sembla que són els únics animals a la India que estan bé

Realment és preciós. No calen les paraules...

KHAJURAHO

Namaste. Marxem d'Agra ahir al mati, desti Khajuraho. No hi ha un trajecte directe, aixi que el que fem es agafar un tren cap a Jhansi, unes 4 hores, i alla, a l'estacio de trens, tenim dues alternatives: deixar-nos una fortuna en rupies i agafar un taxi com senyors, o bus. En vista de les perspectives en hores, estat de la carretera, i vaja autobusos que hi ha, ens decidim pel taxi. Car, si, pero la veritat es que va ser una bona inversio. Fins i tot anant en taxi vaig arribar plegada. Son nomes 170 kilometres, pero la carretereta, a partir d'un cert punt, es molt dolenta.

La veritat que arribar a Khajuraho es llarg i incomode, pero val la pena el sacrifici.

Khajuraho es un poble molt petit, on la gent viu del turisme i l'agricultura. Orientar-se es molt senzill: basicament hi ha dos complexes de temples, l'occidental ( el mes interessant i per tant el que es paga ), i l'oriental, amb temples mes petits i mes deteriorats, una mica mes apartats del poble, pero tambe interessants. Per visitar el complex oriental lloguem bicicletes per anar-hi. Per sort aqui no hi ha practicament transit, i per tant la nostra integritat fisica quasi no ha estat en perill.

I es que a Khajuraho la dinastia Chandela hi va construir, en poc mes de cent anys ( entre el 900-1025, mes o menys ), un munt de temples dedicats a un munt de divinitats i per commemorar un munt d'esdeveniments. I es que la dinastia Chandela va muntar un dels grans regnes del nord de la India fins que van arrivar els mongols cinc segles despres i aqui es van acabar els Chandela. Per que van triar Khajuraho? Sembla que no hi ha cap explicacio definitiva pero el cert es que aqui hi van construir 85 temples dels que ara nomes en queden 25. Son temples famosos, sobretot, pel munt d'escultures erotiques que en decoren les parets interiors i exteriors. A banda d'aquestes escultures, que fan molta gracia i que tothom busca, la veritat es que son uns temples en un estat de conservacio magnific ( al ser un lloc de tant dificil acces van quedar amagats al bosc i no van ser destruits per les invasions posteriors ), i un exemple perfecte de l'art hindu en general ( els temples es corresponen a diferents sectes, pero no presenten diferencies formals que facin saber de quina secta es tracta ). El que queda clar es que el lema dels Chandela, fossin qui fossin, i sense saber-ne gaire cosa d'ells, devia ser fes l'amor i fes la guerra, encara que no se en quin ordre...

Dema Orchha i despres rumb cap a Varanasi, que sera ja la nostra ultima etapa i centre del caos indi...

AGRA

Hem deixat el Rajastan, terra àrida i seca però molt animada, on hem passat les darreres setmanes, i entrem a l'esta d'Uttar Pradesh, i ho hem fet amb una marató per Agra que ha començat a les 5 de la matinada. Finalment ahir vaig convèncer al papa que haviem de matinar perquè era indispensable arribar al Taj Mahal de matinada per poder veure com sortia el sol allà. I allà que estavem a 2/4 de set del matí, completament fosc i amb un fred que pelava.

Què dir del Taj Mahal que no s'hagi dit ja? Es el monument més visitat de la India, una de les meravelles del món, i visita pràcticament obligada si vas a la India. Se'n diu que es el mes extraordinari monument de la historia construit per amor. No se si era amor, pero el cert es que el va manar construir l'emperador Sha Yahan en memoria de la seva segona esposa, Mumtaz, que va morir donant a llum al seu catorze fill. Pensava que potser tenint tantes espectatives em podria decebre, pero la veritat es que qualsevol cosa que puguis imaginar es poca. El Taj Mahal es tal com surt a qualsevol foto que es pugui veure pero es molt mes. Realment es molt emocionant veure'l. T'hi quedaries un munt de temps donant-li voltes i mes voltes, perque no cansa. L'entrada es cara per lo que es venia pagant fins ara, pero realment s'ho val. Son 750 rupies per cap ( 20 rupies si ets indi, pero aixo ja es general a qualsevol lloc on vagis ).

I despres del Taj Mahal marato per Agra. Era una llastima marxar pero clar, tampoc ens hi podiem quedar tot el dia.

Altres punts d'interes a Agra:

El Fort de Agra, una de les fortaleses mongols mes notables de la India situat a la vora del riu Yamuma, i des d'on es pot veure mes enlla en aquest mateix riu el Taj Mahal ( veure si la boira ho permet, en el nostre cas nomes ho hem pogut intuir ). El va manar construir el 1565 l'emperador Akbar, i posteriorment s'hi van afegir altres parts, per part dels seus successors. Un d'ells va ser Sha Yahan, el del Taj Mahal. Aquest "pobre", despres de quedar-se vidu, a sobre va tenir que suportar que un dels seus fills el derroques i el tanques al Fort durant vuit anys.

Mausoleu d'Akbar,, gran tomba erigida en honor del mes gran dels emperadors mongols. La construccio la va fer comencar el mateix Akbar. Akbar va assumir el poder amb nomes tretze anys i va expandir les fronteres de l'Imperi Mongol fins assolir una gran part del nord de la India. Es diu que tenia 5000 ( 5000,repeteixo ) esposes, i com que es veu que era molt just i savi i tolerant ( que s'ha de dir ) en tenia de totes les religions.

Itimad al-Daulah, mes conegut com el Baby Taj. Doncs aixo, que preten ser un Taj Mahal en miniatura, perque es va construir en un estil molt similar. Xulo, si, pero quan ja has vist el Taj Mahal....

Fatehpur Sikri. Ciutat fortificada a 40 km d'Agra, fou capital de l'Imperi Mongol durant uns pocs anys, nomes de 1571 a 1585, durant el regnat d'Akbar. Es veu que aquesta va ser la seva flipada particular. El tio va anar a Sikri per consultar a un sant sufi i aquest li va predir el naixement d'un hereu al tro. Quan la profecia es va complir Akbar hi va fer construir la nova capital. Una ciutat impressionant, que es va abandonar pocs anys despres de la mort d'Akbar, diu que potser per manca d'aigua. Pero es mereix la visita, per la bona conservacio dels edificis i de la mesquita ( que encara esta en actiu ).

I al vespre torno i us poso alguna foto.

JAIPUR

Namaste una altra vegada.

Ha passat el dia de les eleccions i Jaipur ha tornat a la seva activitat normal. Resultats? Doncs encara no hi ha els resultats del recompte, i suposo que trigaran mes d'un dia. L'unic que he pogut llegir al diari es que la participacio a Jaipur ha estat d'un 51%, bastant per sota de la participacio registrada a les altres ciutats del Rajastan on tambe s'han celebrat eleccions a les alcaldies. Es veu que la gent esta molt decebuda dels dos principals partits, pero tampoc tenen confianca en els altres partits minoritaris. Diuen que tots prometen el mateix i mai no compleixen amb el que diuen. Us sona? A mi si, i molt. Sembla que la politica provoca els mateixos sentiments de desconfianca i rebuig aqui que a casa nostra, i que els politics tenen un comportament similar arreu.

Aixi que sera millor deixar aquest tema. Aixi que avui si que s'haurien pogut veure cosetes. Pero com que tampoc no teniem massa temps perque despres de dinar haviem d'agafar el tren cap a Agra, ens hem hagut de conformar anant a veure el Jantar Mantar i el Hawa Mahal.

Al Jantar Mantar es un observatori astronomic on tambe hi ha el rellotge solar mes gran del mon. Tot el recinte te un munt de coses interessants si saps de que va, pero dificils d'entendre si no hi estas familiaritzat. Del rellotge del que us parlo us en posare fotos dema, i dona l'hora amb una precisio de segons.

El Hawa Mahal o Palau dels Vents es l'edifici mes emblematic de la ciutat i tambe us en parlare dema.

I per que? Perque aqui ja es quasi mitjanit i tinc son i estic cansada, i dema ens hem de llevar a quarts de sis de la matinada per veure sortir el sol al Taj Mahal.

Espero que dema sigui un gran dia...

FOTOS JAIPUR 1

JAIPUR

Namaste, iavui no us ho dic gaire animada.

Després de la tranquil.litat dels últims dies, aribem a Jaipur. Amb més de dos milions i mig d'habitants ( m'imagino que censats, més molts d'altres que ningú deu saber que existeixen ), el canvi resulta molt violent pels sentits. A tota la India es veu pobresa i misèria i brutícia, però quan arribes a una gran ciutat amb les seves aglomeracions de gent, tot es multiplica per mil. Les sensacions d'avui són dolentes, almenys per mi, i el que el papa veu com molt autèntic, no sé si perquè avui no tinc el dia, a mi no em fa gota de gràcia. Jaipur m'està superant.

A Jaipur se la coneix com la ciutat rosa, perquè el maharaja de turno va fer pintar les cases d'aquest color per donar la benvinguda al marit de la reina Victoria. Rosa rosa ja no és, però s'intueix.

Avui els indios ens han guanyat per golejada. Com que teníem només un dia i mig a la ciutat, avui i demà al matí, i en teoria molt a veure, hem decidit agafar-nos un taxi a primera hora del matí per anar al Fort Amber, a uns catorze quilòmetres de Jaipur i visita indispensable. L'hotel ens gestiona el tema del taxi i per 500 rupies (500!) tenim un taxi tot el matí que ens ha d'esperar mentre nosaltres visitem el Fort i després ens tornarà Jaipur per fer les visites de la ciutat rosa. Molt bé fins que arribem a Amber i allà el taxista ens diu que avui el fort està tancat perquè hi ha eleccions. Hauríeu d'haver vist la cara que se'ns ha quedat. Hem pujat fins el fort i si si, ni elefants ni res, només quatre guiris despistats que ens hem quedat sense visita i amb cara de gilipolles. Es cert que des que ens estem movent pel Rajastan estem veient que a tots els llocs hi ha cartells de candidats i fins i tot e algun lloc hem anat a parar al mig d'un meeting electoral ( Jodhpur ) i amb propaganda electoral a les mans. Però clar, tampoc enteníem res de res. I ves per on avui són les eleccions i sembla ser que tots els monuments i llocs per visitar ( els que depenen de l'estat ) estan tancats. Però clar, d'això no ens avisa ni els recepcionistes de l'hotel ni el taxista fins que arribem a lloc.

Baixant cap a Jaipur altra vegada el taxista molt amablement ens informa que l'únic que es pot visitar és el Palau de la Ciutat, de propietat privada. De fet és la residència de l'actual maraha de Jaipur i la seva família, i una part del seu palau l'han reconvertit en museu i es pot visitar. Això si, amb una estupenda audioguia en castellà. 300 rupies més per cap. Amb l'entrada al Palau de la Ciutat s'inclou l'entrada al Fort Jaigarh. Ignorants de nosaltres només sabem que el fort està a 11 quilòmetres. Pillem un altre taxi, per unes altres 500 rupies per anar-hi. I oh sorpresa, és un fort que es veia a poca distància del Fort Amber, i hi podríem haver anat caminant al matí... Total, que entre la nostra ignorància i que ara mateix estic pensant que els indios són una mica cabrons... Res, que espero que demà s'arregli però anirem una mica a contrarellotge perquè després de dinar toca agafar tren cap a Agra.

Hi ha moltes imatges d'aquest viatge que m'enduré. Però crec que avui he vist una de les escenes que més m'ha impactat, i que no crec que oblidi mai. Suposo que hauria de parlar d'alguna persona vivint en condicions miserables o del somriure d'algun nen. Però no es tracta de res d'això. Avui no. Era un gos. En un dels punts més transitats de la ciutat, tant per persones com per vehicles, la porta de Chandopol, un dels principals punts d'entrada a la ciutat antiga de Jaipur. Una gran porta i dos de petites pels vianants. En una d'aquestes un gos que devien haver atropellat feia poques hores perquè estava estirat entre la brutícia del terra i ple de sang. El que m'ha fet fixar-me en ell era un forat blanc que no identificava. I al mirar-lo bé he vist que el gos tenia una cama tallada per la meitat, suposo que l'havien atropellat, i plena de sang, i es veia l'os rodó.... Espantós, no tinc altres paraules ni ho puc definir d'altre manera. I la seva mirada... No sé si es salvarà o no, perquè si que he vist algun altre gos a qui falta un peu, però no mitja cama i de forma tant recent. Només sé que demà sóc incapaç de tornar per allà, no puc. Simplement.

Això ha sigut a mitja tarda i m'ha amargat el dia, no puc treure'm aquesta imatge del cap. I no la trauré en molt de temps. Ho sé.

Bé, intentaré esbrinar com han anat aquestes eleccions. I només dir que em sembla que demà estaré contenta de marxar d'aquí. Fins ara no ho havia dit, però aquesta vegada si. Jaipur ha estat superior a les meves forces.

FOTOS DE PUSHKAR

PUSCHKAR

Namaste a tots.

Que hem fet avui? Vida contemplativa.Res de res. Integrant-nos en l'ambient. De ghat en ghat mirant l'espectacle que ens oferia la gent, els monos ( que formen part de l'espectacle d'aquests ghats ) i un munt de santons il.luminats. Que per cert, un d'ells m'ha donat la seva tarja de visita, el Maharaja Shiva, de professio guru, que per l'any que ve m'informara de les dates concretes de la fira del camell i aixi venir quan Pushkar estigui ben animat.

I si ens estiguessim aqui mes dies acabariem convertint-nos en vegetarians de grat o per obligacio, perque aqui no hi ha mes opcions. Pero no se si perque ja m'estic aclimatant o que, no he passat gana. Encara li acabare agafant el gustillo a aixo, perque ben mirat es molt desagradable menjar pobres animals. O no?

I dema adeu Pushkar i cap a Jaipur, on de ben segur s'acabara la tranquil.litat. Aniirem informant.

PUSHKAR

Namaste un cop mes a tothom.

Avui ha tocat una bona matinada, despertador a les 5, rickshaw a les 5.30 i a agafar un altre tren que aixo no ha estat res. Avui nomes eren cinc hores i mitja fins arribar a Ajmer, on haviem d'agafar un taxi que ens portes a Pushkar. I dic nomes cinc hores i mitja perque aqui les distancies i els temps es relativitzen, i despres que el primer trajecte fos de quasi 20 hores, doncs ara sembla tot mes senzill.

Pushkar es una ciutat sagrada hindu i centre de peregrinatge hindu ( com no direu ). Explica un poema epic que Brahma va deixar caure un flor de lotus sobre la terra i d'alla va sorgir Pushkar. Aquest era un dels punts del viatge que esperava amb mes ganes i del que en tenia mes espectatives. Es un poble on es senzill orientar-te perque es tracta d'un llac rodejat de ghats i al voltant del quals hi ha els bazars i al voltant del qual ha anat creixent la poblacio.

Per fi un poble realment tranquil a la India. Perque si us vaig dir que Udaipur era tranquil, aixo es megatranquil. Aqui no hi ha ni taxis i fins i tot els guiris s'atreveixen a llogar motos per donar una volta. I es que no hi ha transit. Gens. Ni sona cap claxon. Un paradis, vaja.

Punt negatiu: el llac esta sec. Completament sec. Es veu que ja sol passar en epoques de sequera prolongada, i la veritat que quan us posi algunes fotos nomes veureu un gran descampat. Pero encara que sembla mentida i costi de creure aquests indios son molt previsors, i com que m'imagino que aixo haura passat varies vegades, hi ha unes quantes piscines a les vores d'alguns dels 52 ghats que es van omplint amb aigua del subsol. I es que aixo sembla que sigui completament necessari perque el show continui. Quin show? Doncs els dels peregrins que venen aqui per banyar-se en les aigues sagrades d'aquest llac. A la part superior dels ghats es pot caminar amb les sabates, pero si t'acostes una mica mes al llac t'has de treure les sabates. Cap problema, una costum molt sana. El fet que sigui un punt de peregrinatge important per als hindus fa que arreu es vegin un munt de sadus, uns ascetes o sants o il.luminats, com us vagi millor. Pero al costat de peregrins devots i sacerdots veritables, tambe n'hi ha que aprofiten que aqui arriba molt de turisme per treure't unes rupies fent una puja ( una oracio ) per la teva familia. Avui mateix un ha intentat que el papa es banyes en una de les piscines per purificar-lo.

Com que aixo es una ciutat sagrada un cartell ja informa als guiris que l'alcohol i les drogues estan prohibits, que les dones hem d'anar ben vestides i que no ser vegetaria esta prohibit. La prohibicio sembla que se la prenen en serio perque encara no he vist cap carta de restaurant on ofereixin alguna cosa de carn. Carn res de res, aixi que tocara seguir els preceptes hindus.

I Pushkar tambe es megafamos perque s'hi celebra un macrofestival del camell. No hi hem arribat per pocs dies, aquest any havia acabat a principis de novembre, pero pel que sembla es una cosa que no et pots perdre. Aixi que apunto Pushkar com un dels llocs on haig de tornar, quan es celebri la fira del camell i espero que el llac estigui ple. Es veu que en aquesta festa es fan transaccions de camells, i gent d'arreu de la India ve a comprar i vendre'ls. Hi ha subhastes i carreres de camells i es veu que es monta un sarau impressionant, on el camell quasi que esdeve secundari. Pushkar es un poble molt petit, uns 14.000 habitants, i durant les dues setmanes que dura el festival arriben aqui mes de 200.000 persones. No vull ni pensar on es deuen col.locar ni com deu quedar la ciutat. Quan ho vegi us ho explicare.

Aixo es tot per avui. Dema us explico alguna coseta mes de Pushkar. Fotos us en poso dema.

UDAIPUR

Namaste!
Continuem sense aprendre ni una paraula de hindi excepte la salutacio, pero anem cobrint etapes.
Ahir vam agafar el bus de Jodhpur a Udaipur. Set hores bastant llargues i incomodes i sobretot brutes i polsegoses. Pero ja es mes o menys el que es podia esperar o sigui que be. Per unes rupies mes es pot fer el mateix trajecte en classe sleeper. Han acondicionat els busos de manera que una part del passatge va en butaques normal i l'altre es pot fer en llitera. A tenir en compte si es preten fer el viatge de nit.
I finalment Udaipur, ciutat del Rajastan de la que en diuen que es la Venecia de la India. De canals no n'hi ha, pero se'n diu aixi perque la ciutat creix al voltant del llac Pichola, i prop n'hi ha un altre, el Fateh Sagar. El Pichola es el punt on sempre vas a parar quan dones voltes per aqui, i on es pot llogar una volta en barca pel llac. Udaipur es una de les ciutats sagrades pels hindus i un punt de peregrinatge per als fidels. A les vores del llac hi ha uns ghats on homes i dones venen a rentar-se i on les dones tambe hi renten la roba. Udaipur era tambe una ciutat important i com a tal tenia el seu maharaja que es va fer construir un gran palau a la vora del llac. Es veu que el palau d'Udaipur es el mes gran del Rajastan, tot i que ara nomes es pot visitar una part. L'altre l'han reconvertit en hotel de luxe.
Udaipur es la India pero aqui es respira un ambient diferent. Almenys la zona per dir-ho d'alguna manera turistica. Molt mes neta que la resta de la India, i bastant mes tranquil.la. Cert que tambe hi ha vaques i tifes de vaca i tot el que hem anat veient fins ara, pero es un lloc on et podries quedar una mica mes per descansar. Ah! A part de la fauna tipica que s'ha vist fins ara avui tambe hem vist un elefant, tot un senyor elefant, pasturant pel carrer. I tant ample. Tambe es veritat que hem fet una volta en rickshaw per una altra part d'Udaipur i la zona del seu mercat es mante en la linea del que hem anat veient fins el moment. Aqui estan molt flipats amb James Bond perque en el llac es van rodar unes escenes de la peli Octopussy, aixi que molts restaurants et passen a totes hores la pel.licula sencera continuament, i molts locals es diuen Octopussy View, Octopussy Palace, Octopussy el que sigui.

El del rickshaw ens ha portat fins a Ahar, on hi ha els cenotafis de tots els marajas i familia i nobles d'Udaipur. Semblava que no es podia entrar perque el recinte estava vallat i la porta tancada amb candau. Aqui no arriba la gent perque ni tant sols hi ha guixeta on comprar entrades. Pero se'ns ha acostat el guarda de seguretat i ens ha obert la porta i ens ha dit que ho podiem veure si li donavem 20 rupies. La veritat es que valia la pena. Suposo que el segurata no en te prou amb el que li deu pagar l'actual maraja per cuidar del cementiri i aixi es deu treure un sobresou. Pero aixo es la India i tothom fa el que pot per guanyar-se la vida.

I el papa triomfa entre els indios. Des que hem arribat no hi ha dia que no sentis "beautiful hair", o "nice hair, sir", i altres per l'estil. Si nomes hagues estat una vegada no en faria cas, pero es que es cada dia que li diuen. I no es que li facin la pilota per intentar-li vendre res, que va, fins i tot la gent que passa pel carrer li diu. Pero nomes els homes, clar. Un noi em va dir que portava el cabell semblant a un music famos de la India, pero no se pas qui. I avui ja ha sigut el moment culminant. Mentre estavem en aquest cementiri, se m'acosta el segurata i em pregunta que qui es aquest home, que si es model. I jo que li dic: model? I ell per fer-m'ho entendre em pregunta que si es una star, sing star o si toca la guitarra! L'haig de decebre dient-li que no. Al cap d'una estona m'ha preguntat que si el meu pare era aixi de fashion si la meva mare tambe ho era, si ella era una star. Per no trencar-li el cor una altra vegada li he dit que ma mare si que era veritablement beautiful. I ell: is she a star? Quan li he dit que si s'ha emocionat i m'ha preguntat si cantava. Li he dit que no, que era actriu. Li ha fet molta il.lusio i m'ha preguntat que quines pelis ha fet, i li he dit que spanish i belgium films. M'ha dit que quina llastima que no les pugui veure perque no les entendria. Al final, com que no entenia que el papa fos tant cool i la mama una actriu famosa, li he dit que el papa era un pintor famos i llavors ja li ha quadrat tot. O sigui mama, si vens a Udaipur, ets una actriu famosa. I pel que fa al papa jo em plantejaria de deixar-lo un temps a Bollywood, potser en trauriem alguna cosa de profit.

Be, aixo es tot pel moment. Dema al mati si que hem de matinar i molt perque el tren surt a les 6.15 cap a Ajmer. Pero aquest sera el seguent capitol.

JAISALMER - JODHPUR

Namaste. Hola ( de moment la unica paraula en hindi que he apres, no anem be ).

Ahir al mati vam acabar de donar un volt per Jaisalmer fent temps per agafar el tren cap a Jodhpur. La veritat es que per part meva ahir tenia molt poques ganes de donar voltes i moltes d'agafar el tren. El constipat va empitjorar i ahir no podia ni obrir els ulls. Vaig acabar entrant en una farmacia esperant trobar algun tipus de Frenadol. Em donaven un munt de coses, pero vaig acabar comprant 4 Strepsils ( te'ls venen un a un ) i unes pastilles. Em sembla que a hores d'ara ja puc dir que han funcionat prou be, perque em trobo bastant millor, tot i que tant de tossir sembla que hagi estat al gimnas fent abdominals.

El trajecte en tren aquesta vegada nomes eren 6 hores ( nomes!!! ), pero es que despres del primer viatge ara tot sembla super curt. Vam arribar a Jodhpur a les 10 de la nit, temps per sopar i prou. Aquest mati ha tocat Jodhpur, una ciutat forca mes gran que Jaisalmer. Aqui es tornen a veure escenes semblants a les de Delhi, o aixo es una mica el que em va recordar al baixar a l'estacio.

Pero quan entres a la ciutat antiga es diferent. Es una ciutat molt animada, on el color dominant de les cases es el blau. Una fortalesa impressionant dalt d'un turo domina la ciutat. I alla que hem anat avui. Despres, doncs mes del mateix. Donar voltes per aqui, observant els mercats i el bullici de la gent. Aqui quan camines la cosa es complica, perque ja no es tracta nomes d'esquivar rickshaws, motos, bicis, carros, vaques i altres. I dic que es complica perque si normalment has de fer tot aixo vigilant de no posar els peus en una merda de vaca, aqui has de multiplicar la vigilancia perque les cloaques i les seves canalitzacions estan obertes, de manera que els carrers son els desaigues de totes i cadascuna de les cases que hi ha aqui.

I poca cosa mes, que dema al mati toca bus a les 07:30 per anar a Udaipur. Seran unes 7 hores. Nomes sabem que no tenen aire condicionat, pero l'estat dels autobusos no se com sera. L'aire condicionat, del que no soc gaire amiga, seria molt d'agrair, perque aqui, encara que sigui novembre, fa molta, molta calor. Nomes refresca a la nit, i molt rapidament, a la que el sol es pon. No vull ni imaginar com ha de ser venir aqui a l'estiu. Mortal.

Mama, ja tenim el curry picant.

DELHI-JAISALMER

Namaste.

Primera experiencia en un tren indi. I per ser la primera vegada comencem forts, amb un trajecte que finalment va durar 20 hores. Pero sorprenenment el tren va resultar ser prou comode i no es va fer llarg. L'estacio de Old Delhi es caotica i si es la primera vegada que has d'agafar el tren millor arribar amb temps, pero el taxista va ser molt amable i ens va ajudar.

Vint hores despres arribem a Jaisalmer, pero de moment no veiem res perque agafem una excursio d'una nit per anar en camell i passar la nit al desert el Thar. No es el desert del Sahara pero els camells son igual d'entretinguts.

Finalment, aquest mati hem arribat de veritat a Jaisalmer, i per sort l'hotel ja tenia una habitacio lliure i hem pogut entrar-hi en seguida. I dic sort perque despres de mes de 48 hores de no passar per la dutxa... En fi, que tornem a ser persones i ja hem pogut inspeccionar la ciutat.

Amb Jaisalmer comencem el recorregut pel Rajastan, un recorregut ambicios donades les distancies. Jaisalmer, prop de la frontera amb Pakistan, esta dominada per un fort impressionant que no deixa indiferent. Ciutat fundada el 1156 va prosperar rapidament per la seva posicio estrategica en les rutes comercials que unien India i Asia Central, i del seu passat esplendoros en donen fe les cases i mansions que es veuen ( tot i que cal tambe una mica d'imaginacio per fer-se'n a la idea ). Ara la ciutat viu del turisme. La fortalesa domina la ciutat i dins d'ella un munt de carrers i carrerons, amb temples, el palau del maraja i havelis.

Es nota que estem al desert. Fa una calor espantosa tot i que jo porto un costipat igual d'espantos. He gastat tots els paquets de Kleenex i no para de rajar-me el nas. L'hotel te una piscineta i hem decidit anar a remullar-nos, pero llastima que l'aigua estava molt freda i no vull que el refredat vagi a pitjor. El papa no portava banyador aixi que ha recuperat uns calcotets que ja anava a tirar a la basura per anar a la piscina.

Acabarem de veure tot aixo entre avui el vespre i dema al mati. Dema a la tarda segona sessio de tren indi; la seguent parada sera Jodphur.

Continuarem informant.

Aqui us deixo unes poques imatges del Paharganj, el nostre barri. Aixo va una mica lent i no tinc temps per mes. El proper dia us en deixo mes.

DELHI-III

Namaste!

Al mati hem anat a visitar un grup de temples a les afores de Delhi. Mes que temples es una mena de parc tematic, un grup de temples de recent construccio, molt ben cuidats, tot molt net. Pero son uns flipats. Per entrar passes per un primer control de seguretat on et registren la bossa. En el segon punt et fan deixar a les taquilles la bossa amb la camara i els mobils, pero no pots deixar ni el passaport ni els diners ni objectes de valor ( la veritat es que val mes diners la camara de fotos i el mobil que no les poques rupies que portava a sobre, pero aixo es una altra historia . El seguent punt de control ja es l,entrada dels temples, on et tornen a registrar amb un detector de metalls i et catxegen. I ara ve lo de flipats, perque han vist una butxaca dels pantalons que feia una mica de bulto, eren uns xiclets que anaven en una caixeta, tipo com els smint. Va i em diuen que no es poden entrar, i li dic que els agafin elles, i em diuen que no, que els haig d,anar a deixar al guardarroba. Vaig cap al guardarroba pero hi ha una cua de centenars de persones i decideixo que es millor tirar-los per anar mes rapid. Error. Ha vingut un segurata tot esverat a veure que feia i li he dit que nomes he tirat els xiclets, que no podia entrar amb ells. I diu que no els llenci que els porti al guardarroba, i li ha costat molt entendre que no volia fer cua, que preferia tirar-los. Aixo si, primer ha hagut de comprovar que el que llencava eren xiclets. Despres torno a passar el control de seguretat i em tornen a registrar i mirar les butxaques per si havia amagat els xiclets, i em pregunten que on es el numero per recollir els xiclets al guardarroba, i els he hagut de tornar a explicar tota la historia... Total, que a primera hora del mati ja m,han alterat el karma. No se, deuen haver vist l,episodi on en McGiver monta una bomba amb un xiclet, perque si no no ho entenc...

Aixo si, dins dels temples un munt de paradetes on et feien una foto de record per 100 rupies.

Escric ara perque aquesta tarda agafem el tren cap a Jaisalmer, i dema no podre fer res. Quan arribem a Jaisalmer marxem cap al desert a muntar a camell i passar la nit al desert. Aixi que fins diumenge no hi ha novetats...

A reveure!

DELHI -II

Hola a tots o el que es el mateix, namaste.

Avui hem pogut descansar i despres d'una bona dormida tot es veu molt millor i les sensacions tambe canvien. Hem aprofitat forca el dia i l'hem dedicat a fer visites: tombes, temples i mesquites i minarets. Aixo i un master de circulacio per Delhi, que com ja us vaig dir ahir es caotica. Aqui no pots pretendre sortir al carrer si no et funciona el claxon. Tot va a tocs de bocina. Intermitents no els fan servir i retrovisors tampoc, pero sembla que tampoc no els hi calen. Aqui impera la llei del mes fort: tenim camions i busos ( a la india, pero que fan la seva funcio ), taxis i cotxes, rickshaws ( que son una mena de cabina-moto de tres rodes i amb motor ) i els ciclorickshaws ( es un rickshaw pero que funciona amb un pobre tio que pedala), i entre mig de tot aixo altres bicis, motos, tios que tiren de carretons carregats fins els topes, vaques, mules, cavalls, gossos, i peatons. Els conductors de rickshaws i ciclorickshaws son una mena de suicides als que pagues perque et portin d'un lloc a un altre. Perque aqui ningu segueix cap carril ni ordre, nomes has de demanar pas a tocs de bocina i tenir collons per seguir el teu cami. La majoria de semafors no funcionen: per que posar-los en marxa si ningu els hi fa cas? Seria tonteria. I els pocs que hi ha en marxa es passen en vermell i s'aturen encara que estigui en verd. Pel que fa als vianants la unica solucio per atravessar els carrers es posar-te al costat d'uns quants indios que tambe pretenguin travessar el carrer i seguir-los. Si ells passen tu passes. Aixo tambe vol dir que et pots quedar al mig d'una avinguda de sis o set carrils aturat amb tot ple de cotxes, motos, busos i altre tipus de fauna. Quan passa aixo no s'ha de perdre la calma: el millor es no mirar perque la visio del que et ve a sobre es terrible, espantosa; el millor es no mirar perque ells ja t'esquiven i no intentar moure't quan no toca perque un pas en fals i et fan un nou look. Fins i tot els gossos del carrer ( i n'hi ha a centenars ) saben com travessar sense que els atropellin. Pero tot i que les condicions de circulacio siguin esfereidores sembla prou segura: es cert que no hi ha cap vehicle sencer ni en bones condicions, pero el que a casa nostra seria un caos sense solucio aqui tot va fluint. Avui per exemple he vist com una moto es menjava un autobus pero no passa res: el conductor de l'autobus ha tret el cap per la finestra i s'ha rigut. Els dos que s'han caigut de la moto l'han recollida, s'han tornat a enfilar i han continuat el seu cami. I aqui no ha passat res!! Ni partes ni seguros ni hosties.

Aqui tampoc puc penjar fotos o sigui que haureu d'esperar per veure el documental que he fet sobre els sistema de transport de Delhi. Es fantastic. Ah

Torno a recordar que no es que no sapiga escriure en catala. Es el teclat indi.

Una altra cosa: fer plans amb dos dies d'antelacio es practicament impossible. Ahir vaig dir que dema al mati agafavem un tren a primera hora del mati cap a Agra. Pero no. Agafem un tren a les 5 de la tarda cap a Jaisalmer, on, si tot va be i son puntuals arribarem a les 11:30 del dia seguent. Es a dir, 19 hores de tren d'una tirada, mes si haig de fer cas d'algun guiri que diu que tenen una puntualitat india, que ja us podeu imaginar que vol dir aixo. Intentare trobar algun lloc on dema despres de dinar em deixin penjar les fotos. Sino, ja fins dema passat no podre actualitzar el blog.

Res, que us mantindrem informats.

DELHI

Hola, ara si que ja hi som. Aquesta matinada hora d'aqui i no se quina d'alla ( a partir d'ara no em tingueu en compte les faltes d'ortografia, pero aqui no hi ha ni accents ni c trencada ), hem arribat a Delhi. De moment nomes puc dir que la primera impressio es, per dir-ho suaument, molt xocant. Condueixen amb el cul, son uns porcs i la ciutat sembla que acabi de ser bombardejada. Perque em van dir que aterravem a Delhi que si no pensava que el pilot havia aterrat abans d'hora i estavem a qualsevol ciutat afganesa despres d'un combat entre americans i talibans.
Estem en un hotel al Paharganj, el barri dels "mochileros", i a jutjar pel que he vist avui es ben veritat. Guiris a la resta de Delhi n'he vist pocs pero aqui si. Segons la guia aquest no es un barri recomanable per tothom i te molt mala fama, pero per ser sincera no el veig molt pitjor que la resta de la ciutat. Connaught Place es suposadament la part pija de la ciutat, una serie de cercles concentrics d'on surten un munt de vies que vertebren la ciutat ( si es que podem dir que la ciutat esta vertebrada), i on hi ha un munt de botigues cares i primeres marques. Es cert que hi son, pero l'entorn... Dema si tinc temps us posare algunes fotos perque veieu del que parlo.
Avui visites poques: Fuerte Rojo ( que com el seu nom indica es de color vermell i es una antiga fortalesa ) i la Jama Masjid ( la mesquita mes gran de la India ).
Rellegint sembla que sigui molt negativa pero no. La veritat es que a hores d'ara el cansament ja comenca a apretar i em sembla que seran necessaries unes 24 hores com a minim per assimilar tot aixo. No se si sera una experiencia que em canviara la vida, no estic tant mistica ara mateix, pero si que sera una experiencia interessant.
Que mes? Ah si, ja tenim els bitllets de tren per divendres a les 6 del mati per anar a Agra.
Us penjaria unes fotos de com m'han fet disfressar a la mesquita i unes imatges del transit i dels carrers de Delhi pero resulta que l'ordenador aquest no se d'on l'han tret pero no te on enxufar-li el usb i no puc descarregar les fotos. Ho provare dema a veure si ho puc fer.
Dema mes i millor. Una abracada a tothom

En principi aquesta és la ruta...

Queda només un dia... demà surt l'avió cap a la India... a veure què ens hi trobem.La intenció és la de portar aquest blog actualitzat per tal que tots els que hi estigueu interessats podeu saber on parem i què fem, i no patiu ( si és que patiu ) per nosaltres.
En principi ho tenim tot: bitllet d'avió, passaport i visat. El que no tenim són les vacunes, però en teoria no n'hi ha cap d'obligatòria, però si un munt de recomanades. Però nosaltres hi anem només amb les nostres defenses naturals. A veure si és veritat que treballar al Tropicana i estar en contacte amb tants tropifans m'ha fet immune...