JA SOC... A CASA

Namaste per última vegada ( de moment ). Ja fa uns dies que som a casa però feia llàstima acabar el viatge. Havia arribat el moment d'abandonar Varanasi i tornar cap a casa, una tornada molt llarga. Per sortir de Varanasi vam agafar un vol cap a Delhi perquè sino no hi havia manera de poder enllaçar amb el vol cap a casa, no hi havia temps material. L'aeroport de Varanasi és una mica caòtic i els controls de seguretat són molt lents. Per sort no vam perdre el vol perquè es va endarrerir una miqueta. Així que el meu consell si algú ha d'agafar un avió des d'aquest aeroport és que hi arribi força abans. Es un vol curt, així que en una hora ja erem a Delhi, tot i que ja eren les sis de la tarda i no hi havia temps per a gaire cosa. Vam agafar un prepaid taxi cap al Paharganj, la nostra primera presa de contacte amb la India. I va semblar tornar ser a casa.

La veritat és que amb tot el que havia llegit sobre el Paharganj de ser un barri sinistre i no apte per tothom és que en cap moment ens hi vam sentir malament. De fet és dels pocs llocs de Delhi del que en tinc un record agradable, no sé, potser és que sóc una mica rara.Vam agafar un hotel per 300 rupies que de fet només era per deixar les bosses unes cinc horetes, perquè a la una i mitja de la matinada havíem d'agafar un taxi que ens portés cap a l'aeroport i tornar a casa. Així que deixem les coses a l'habitació, fer les compres obligatòries de records ( que encara no n'havia fet ni una ), sopar i a dormir 3 horetes...

Matinar i aeroport i més aeroport. Escala de 5 hores a Istambul... i ja Barcelona i caseta.... El que se m'ha fet més estrany és dutxar-me sense xancles!!

Ara ja només em queda recordar el viatge i pensar en el de l'any que ve, que si no m'equivoco podria ser el Nepal. Però aquesta serà una alta història.

A reveure.