JA SOM... A IRAN!!

Després de tot un estiu buscant i rebuscant informació, decidint una ruta, llegint i rellegint, i posant molta il.lusió per fi estem a Iran.

Poca cosa podem dir de moment, fa poques hores que hem aterrat a Teheran i estem situant-nos. És un viatge que planteja dubtes abans de començar-lo. Dubtes pel que fa a l'organització del viatge. Es un país amb molt poc turisme i desconegut, i és poca la informació que es pot trobar d'altres que hagin estat aquí abans. Però un cop vam aconseguir els visats i teníem els bitllets d'avió cap a Teheran ja no hi havia volta de full. Havíem de venir si o si. Aconseguir reservar un hotel barat per la primera nit ( després de 12 hores de viatge i quan arribes a un lloc nou és molt gratificant trobar algú esperant-te amb un paper a la mà amb el teu nom).

I així a primera vista i després de portar tot un dia patejant per Teheran crec que podem dir que no era tant greu. Encara no he vist res, ja ho sé. Estem a la capital i suposo que quan comencem a endinsar-nos al país les coses aniran canviant. Però pel que fa a mi, que tant patia per la roba i per haver de tapar-me el cap... És cert que abans de baixar de l'avió t'has de cobrir el cap amb un mocador. Però la norma és molt elàstica. Pots ensenyar molt de cabell i no passa res. El mocador cansa però perquè encara no tinc la tècnica del tot agafada. Aquestes noies ensenyen molt més cabell que jo i no se'ls hi mou ni una mica!! I jo haig de fer-los esperar cada deu minuts. Ja els hi he dit que no em faci córrer que si no em cau. I llavors seria com perdre la compostura I sobretot la roba. Només havíem llegit que si portar roba ample i llarga que tapi les formes del cos i hauríeu de veure la roba que porto a la motxilla... Es cert que no es pot anar en tirants ni màniga curta però d'aqui a vestir-se amb un sac hi ha una gran diferència. El cert és que la majoria de noies i dones porten texans i a sobre porten un manteau, és com un abric que pot ser de tela fina a l'estiu. I ben cenyit. I el maquillatge. No et pintis que està mal vist. No portis joies que està mal vist. I aqui es pinten i van enjoiades. I compren picardies i roba interior al bazar a la vista de tothom. No sé. O nosaltres ens hem equivocat de país, que no crec, o realment hem vingut "enganyats". Realment, i repeteixo, estem a Teheran i potser aquí les coses són diferents a la resta del país, però ara mateix el que diria és que qualsevol que hagi pensat en venir a Iran i li ha fet respecte... No cal tenir por. Tot sembla ben "normal" i no cal exagerar tant el tema de les diferències. Es cert que també hi ha les típiques imatges de les dones cobertes de cap a peus amb el chador negre, però de moment no és, ni de bon tros, la imatge predominant.

Pel que fa Teheran... una gran ciutat de 15 milions d'habitants, trànsit caòtic però tampoc sense exagerar. Es cert que no hi ha cap semàfor que funcioni, però hem travessat unes quantes avingudes i estem sencers. El trànsit a Marrakech o la India és molt, molt pitjor. Teheran és un lloc d'arribada, on estar un o dos dies com a molt per organitzar el viatge i algun transport, i poca cosa més. Demà sortirem de Teheran per anar cap al nord als Castells dels Assassins.

Lamento que el primer post sigui tant aborrit i sense fotos. Però estem esgotats ( només hem dormit 2 hores ), ha estat plovent tot el dia i la veritat és que ja tenim ganes que comenci el viatge de veritat.

Segur que demà us podrem explicar coses molt més interessants. Una abraçada a tothom.