KHAJURAHO

Namaste. Marxem d'Agra ahir al mati, desti Khajuraho. No hi ha un trajecte directe, aixi que el que fem es agafar un tren cap a Jhansi, unes 4 hores, i alla, a l'estacio de trens, tenim dues alternatives: deixar-nos una fortuna en rupies i agafar un taxi com senyors, o bus. En vista de les perspectives en hores, estat de la carretera, i vaja autobusos que hi ha, ens decidim pel taxi. Car, si, pero la veritat es que va ser una bona inversio. Fins i tot anant en taxi vaig arribar plegada. Son nomes 170 kilometres, pero la carretereta, a partir d'un cert punt, es molt dolenta.

La veritat que arribar a Khajuraho es llarg i incomode, pero val la pena el sacrifici.

Khajuraho es un poble molt petit, on la gent viu del turisme i l'agricultura. Orientar-se es molt senzill: basicament hi ha dos complexes de temples, l'occidental ( el mes interessant i per tant el que es paga ), i l'oriental, amb temples mes petits i mes deteriorats, una mica mes apartats del poble, pero tambe interessants. Per visitar el complex oriental lloguem bicicletes per anar-hi. Per sort aqui no hi ha practicament transit, i per tant la nostra integritat fisica quasi no ha estat en perill.

I es que a Khajuraho la dinastia Chandela hi va construir, en poc mes de cent anys ( entre el 900-1025, mes o menys ), un munt de temples dedicats a un munt de divinitats i per commemorar un munt d'esdeveniments. I es que la dinastia Chandela va muntar un dels grans regnes del nord de la India fins que van arrivar els mongols cinc segles despres i aqui es van acabar els Chandela. Per que van triar Khajuraho? Sembla que no hi ha cap explicacio definitiva pero el cert es que aqui hi van construir 85 temples dels que ara nomes en queden 25. Son temples famosos, sobretot, pel munt d'escultures erotiques que en decoren les parets interiors i exteriors. A banda d'aquestes escultures, que fan molta gracia i que tothom busca, la veritat es que son uns temples en un estat de conservacio magnific ( al ser un lloc de tant dificil acces van quedar amagats al bosc i no van ser destruits per les invasions posteriors ), i un exemple perfecte de l'art hindu en general ( els temples es corresponen a diferents sectes, pero no presenten diferencies formals que facin saber de quina secta es tracta ). El que queda clar es que el lema dels Chandela, fossin qui fossin, i sense saber-ne gaire cosa d'ells, devia ser fes l'amor i fes la guerra, encara que no se en quin ordre...

Dema Orchha i despres rumb cap a Varanasi, que sera ja la nostra ultima etapa i centre del caos indi...