dimecres, 10 de novembre de 2010

KERMAN

Salam.
Se que tenim bastanta feina endarrerida de dies anteriors per explicar-vos pero ja us vam explicar que aqui no es tant facil trobar un lloc on connectar-nos. Dema anem cap a Yazd, on ens allotjarem al Silk Road Hotel, que resulta que es el lloc mes "motxilero" d'aquest pais, i on es suposa que hi ha WIFI. Aixi que dema estare treballant en el blog les hores que faci falta i us penjare, per fi, unes quantes fotos, que ja toca.

Ahir vam sortir de Shiraz cap a Kerman, des d'on us estem escrivint ara. Van ser 8 hores de bus pero el trajecte va ser comfortable, tot i l'avorriment. En arribar a l'hotel ens vam apropar al Bazar de Kerman, el centre historic d'aquesta ciutat. Era ja quasi vespre i estava molt animat. Vam estar fent una volteta fins que se'ns va acostar una parella del pais i ens va fer les tipiques preguntes, d'on venim i on anem, i ens van demanar si podiem parlar amb ells, perque estaven estudiant angles i havien de practicar.

Eren l'Ali i la Hadis. Estaven desafiant les normes locals perque no son matrimoni. Ella esta casada i ell tambe, pero son companys de classe i queden per practicar angles. Els hi van plantejar a les seves respectives parelles i hi van estar d'acord, pero saben que no son ben vistos perque la gent sap que estan casats i els miren malament. I aqui un cop mes, i ja en tenim uns quants d'exemples per explicar, se'ns va demostrar com son la gent d'aquest pais. Superamables i oberts, amb unes ganes de saber i explicar que crec que serien molt dificils de trobar en qualsevol altre lloc. Ens van portar a un local tradicional del bazar on es serveix te i on acabava de tocar una petita banda que feia musica tradicional. Pero l'Ali es va acostar a la banda i els va dir que erem tres estrangers, que erem els seus hostes i que si us plau continuessin tocant per fer-nos felicos, i aixi ho van fer. Vam estar una bona estona parlant amb ells, i a part d'explicar-nos un munt de coses del seu pais i la seva societat, es van interessar, com de fet fa tothom, per saber que pensavem d'Iran, per que haviem vingut, i que pensavem de la seva gent. Els feia por que pensessim que la gent d'Iran son uns terroristes, uns radicals fanatics, i ho pensen perque saben perfectament que aquesta es la idea que tenim a la nostra societat, i perque aquesta es la unica informacio que ens arriba de l'Iran. Pero queda clar quan ets aqui que no tenim informacio, sino desinformacio. La noia, la Hadis, vestia amb el chador negre, no per obligacio, perque no hi esta obligada, sino per conviccio, perque ella ho ha triat aixi. Aixo torna a trencar-te els esquemes, perque sempre vas pensant que les que vesteixen mes occidental i nomes porten el cap tapat com jo poden ser les que veuen com esta el seu pais, i que en canvi les que vesteixen amb chador son ultraconservadores i curtes de mires, per dir-ho planament. I en canvi es una noia molt maca, simpatica, que sap el que passa al seu pais i a fora i amb moltes ganes de viatjar i coneixer. I al despedir-se de nosaltres em va abracar, a mi, a una completa desconeguda, i en un pais on el contacte fisic es practicament un pecat.

I be, canviant de tema, avui hem aprofitat el dia. Hem matinat un altre cop, per agafar un taxi que ens ha portat a Rayen, a Mahan i a veure els Kaluts. El taxi l'hem compartit amb en Marcello, un noi de Monza, que porta quasi un mes viatjant i no te un desti clar ni una data de retorn a casa clara. L'unic que sap es que pel maig ha de ser a casa un altre cop. En principi dema marxa cap al sud de l'Iran per d'alla passar cap als Emirats Arabs i despres a la India. I cada vegada que trobem algu que ens parla dels seus viatges indefinits... ens morim d'enveja, perque no dir-ho.

El millor del dia ha estat sens dubte anar als Kaluts. Els kaluts son unes formacions sorrenques al desert, que s'extenen al llarg de mes de 145 km, i l'origen de la formacio dels quals resulta incerta. Sigui com sigui que es formessin, el cert es que formen un paisatge espectacular que hem estat contemplant durant unes hores tot i esperant la posta de sol. La opcio de passar una nit al ras hi era, pero estavem avisats que la temperatura a la nit baixa a dos graus, i no ens ha semblat molt bona idea.

Ho deixo aqui per avui, amb la promesa, ara si, de fotos i explicacions completes dema.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada