divendres, 19 de novembre de 2010

DESPEDINT-NOS D'IRAN

Salam! Us havia deixat a Kashan. El nostre últim dia a Iran va ser anar a Abyneh pel matí i a Qom a la tarda.
Abyaneh és un petit poble de muntanya molt tranquil i que ha estat una de les meves sorpreses d'aquest viatge. Si ho arribo a saber potser hi hauria fet nit. De fet està mig abandonat i la major part dels seus habitants són gent gran i molt gran. Vam arribar força aviat i no hi havia quasi ningú pels carrers... Però a mig matí el carrer "major" del poble semblava les Rambles de Barcelona. La veritat és que al llarg de tot el nostre recorregut per Iran hi hem trobat molt pocs "guiris", i sovint hem estat a llocs on no n'hem vist a cap. Fins i tot en ciutats com Isfahan és possible anar a punts de visita principals i no trobar-hi ningú. I la nostra sorpresa va ser veure tal concentració de turistes en un lloc com aquest. Després, a la entrada del poble, vam descobrir que hi havia aparcats un munt de cotxes i 6 autocars! I això, a Iran, sembla impossible. De fet no tots érem estrangers. El més sorprenent és que la majoria era gent del país, però de la ciutat. I se'ls veia d'una hora lluny. Allà vaig veure clar que la figura del "dominguero" o pixapins és universal. Moltes de les domingueres iranianes també porten els pantalons de xandall amb sabates, tots coneixem l'estil "arreglà pero informal". I intuim que la gent del poble se'ls mirava com nosaltres mirem els xaves quan venen. L'actitud és la mateixa.

I a la tarda... Qom. Perquè no dir-ho, aquesta ha estat la meva única experiència desagradable d'Iran. I si algú llegeix aquest blog recomano anar a Qom amb precaució i només com a parada per a una visita ràpida. Sobretot si ets dona. Qom és la segona ciutat sagrada d'Iran després de Mashhad, i l'únic punt d'interés és el santuari on està enterrada Fatima, la germana de l'Imam Reza. En principi els no musulmans no poden entrar, i en un primer moment a la porta semblava que no tenien molt clar si havíem d'entrar. Venia amb nosaltres un noi iranià i al final ens van donar permís per entrar al santuari. Imprescindible posar-te el chador si ets noia ( obligatori a diferents mesquites del país, però si no en téns sempre te'n deixen un a l'entrada ). Dins el santuari fervor religiós i mirades estranyes. A mi em van cridar l'atenció un parell de vegades perquè el llençol se'm queia una mica enrera i ensenyava una mica de cerrell. Però allà dins ho podia entendre. El problema va ser al sortir, ja al carrer. Centenars de persones que entraven i sortien del santuari o que simplement estaven allà. En uns 100 metres no sabria dir la de vegades que em van estirar del braç per aturar-me i recriminar-me la manera de vestir i sobretot que no portés el mocador ben posat. Fins ara mai, mai, en cap mesquita de cap punt del país ni cap persona del carrer m'havia mirat malament. El més curiós és que totes eren dones tipus corb ( les de negre de cap a peus ) les que em van aturar per dir-me que em comportés. El cas és que em vaig sentir molt incòmode i no vaig ni voler soper aquí. I perquè no dir-ho, per una bona estona van aconseguir enterbolir la bona imatge que tenia d'Iran i sobretot la seva gent. Suposo que no és d'estranyar, perquè d'aquí són els clergues de mà dura que han governat el país des de 1980. La gènesis de la revolució de 1979 es podria acreditar a Qom, que van actuar contra el règim del shah amb anterioritat a l'exili de Khomeini el 1964. Avui Qom continua essent una de les ciutats més religioses i conservadores d'Iran, i aquí venen estudiosos xiites d'Iran i arreu del món per estudiar a les seves madrasses ( escoles coràniques ).

Després de la visita ràpida i desagradable de Qom, cap a l'aeroport a passar-hi la nit. La nit de l'aeroport ha estat llarguíssima. 8 hores d'espera des de les deu de la nit fins a les sis del matí que no sortia el nostre avió cap a Istambul, via Ankara... Un adéu a Iran una mica desagradable i molt cansat, ens fa arribar a Istambul en un estat força lamentable, però després d'haver dormit aquesta nit... Les coses es veuen d'un altre color. Quedaran els bons records d'Iran, i pel que he vist avui imatges inoblidables d'Istambul.

1 comentari:

  1. ei hola cunyaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa.....estem de festa a casa!!!!! adéu

    ResponElimina