divendres, 12 de novembre de 2010

DIA 4. SHUSH, SHUSHTAR, CHOQA ZANBIL

Arribats a Ahwaz, agafem un taxi que ens porta a Shustar, on farem nit.
Estem al Khuzestan, bastant propers a la frontera iraqui. Aquí hi ha concentrada la major part de la població àrab de l'Iran, tot i que també n'hi ha a la zona del Golf Pèrsic. Perquè Iran és un país musulmà, una república islàmica, però la seva gent no són àrabs. Es calcula que tant sols un 3% de la població són àrabs. I diferenciar-se de la imatge de país àrab és un punt que ens ha recalcat ja bastanta gent.
De fet, la majoria de la població d'Iran són perses, com ells mateixos insisteixen. Els perses són descendents de les races elamites i àries que van arribar al que ara coneixem com Iran, durant el tercer mil.leni AC. Els perses eren en orígen les tribus que van venir per establir l'Imperi Acamènida, i es calcula que actualment serien més del 50% de la població. Sembla ser que es senten molt orgullosos del seu orígen ari. Segurament serà per això que als aparadors de vàries llibreries que veig, o en paradetes de llibres al carrer, sempre, sempre, s'hi troba un exemplar del Mein Kampf, on Hitler hi va exposar les seves "grans teories". No sé si realment es deuen considerar admiradors de Hitler, per les seves idees sobre la supremacia de la raça ària, o si els motius cal buscar-los en les relacions entre Iran i Israel i els jueus. El cas és que resulta molt xocant, desagradable i repulsiu veure a Hitler publicat en farsi ( en qualsevol idioma, de fet ). Perquè em dóna a mi, que per molt aris que siguin ell no ho veuria així...
Deixant de banda el tema de les races i ètnies, el cert és que el Khuzestan fa frontera amb la Mesopotàmia milenària, i per tant, va ser terra, també, de les primeres civilitzacions i de grans imperis, forjats en el comerç i les guerres.
Es una zona molt àrida, diria que pràcticament desèrtica. A l'estiu s'arriben a temperatures de 50 graus, però es suposava que ara havia de ser una bona època per venir. Ja. Aquests dos dies que passem aquí passo calor com mai en ma vida. Potser també hi té a veure la roba que haig de portar i el mocador que m'ofega. No sé com s'ho fan aquestes dones amb els seus chadors negres per aguantar-ho. De fet, quan aquesta nit em dutxo veig que tinc el cos ple de ronxes vermelles , picors i una forta irritació a tot el cos per la suor i la roba enganxada.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada