dilluns, 23 de novembre de 2009

JAIPUR

Namaste, iavui no us ho dic gaire animada.
Després de la tranquil.litat dels últims dies, aribem a Jaipur. Amb més de dos milions i mig d'habitants ( m'imagino que censats, més molts d'altres que ningú deu saber que existeixen ), el canvi resulta molt violent pels sentits. A tota la India es veu pobresa i misèria i brutícia, però quan arribes a una gran ciutat amb les seves aglomeracions de gent, tot es multiplica per mil. Les sensacions d'avui són dolentes, almenys per mi, i el que el papa veu com molt autèntic, no sé si perquè avui no tinc el dia, a mi no em fa gota de gràcia. Jaipur m'està superant.
A Jaipur se la coneix com la ciutat rosa, perquè el maharaja de turno va fer pintar les cases d'aquest color per donar la benvinguda al marit de la reina Victoria. Rosa rosa ja no és, però s'intueix.
Avui els indios ens han guanyat per golejada. Com que teníem només un dia i mig a la ciutat, avui i demà al matí, i en teoria molt a veure, hem decidit agafar-nos un taxi a primera hora del matí per anar al Fort Amber, a uns catorze quilòmetres de Jaipur i visita indispensable. L'hotel ens gestiona el tema del taxi i per 500 rupies (500!) tenim un taxi tot el matí que ens ha d'esperar mentre nosaltres visitem el Fort i després ens tornarà Jaipur per fer les visites de la ciutat rosa. Molt bé fins que arribem a Amber i allà el taxista ens diu que avui el fort està tancat perquè hi ha eleccions. Hauríeu d'haver vist la cara que se'ns ha quedat. Hem pujat fins el fort i si si, ni elefants ni res, només quatre guiris despistats que ens hem quedat sense visita i amb cara de gilipolles. Es cert que des que ens estem movent pel Rajastan estem veient que a tots els llocs hi ha cartells de candidats i fins i tot e algun lloc hem anat a parar al mig d'un meeting electoral ( Jodhpur ) i amb propaganda electoral a les mans. Però clar, tampoc enteníem res de res. I ves per on avui són les eleccions i sembla ser que tots els monuments i llocs per visitar ( els que depenen de l'estat ) estan tancats. Però clar, d'això no ens avisa ni els recepcionistes de l'hotel ni el taxista fins que arribem a lloc.
Baixant cap a Jaipur altra vegada el taxista molt amablement ens informa que l'únic que es pot visitar és el Palau de la Ciutat, de propietat privada. De fet és la residència de l'actual maraha de Jaipur i la seva família, i una part del seu palau l'han reconvertit en museu i es pot visitar. Això si, amb una estupenda audioguia en castellà. 300 rupies més per cap. Amb l'entrada al Palau de la Ciutat s'inclou l'entrada al Fort Jaigarh. Ignorants de nosaltres només sabem que el fort està a 11 quilòmetres. Pillem un altre taxi, per unes altres 500 rupies per anar-hi. I oh sorpresa, és un fort que es veia a poca distància del Fort Amber, i hi podríem haver anat caminant al matí... Total, que entre la nostra ignorància i que ara mateix estic pensant que els indios són una mica cabrons... Res, que espero que demà s'arregli però anirem una mica a contrarellotge perquè després de dinar toca agafar tren cap a Agra.
Hi ha moltes imatges d'aquest viatge que m'enduré. Però crec que avui he vist una de les escenes que més m'ha impactat, i que no crec que oblidi mai. Suposo que hauria de parlar d'alguna persona vivint en condicions miserables o del somriure d'algun nen. Però no es tracta de res d'això. Avui no. Era un gos. En un dels punts més transitats de la ciutat, tant per persones com per vehicles, la porta de Chandopol, un dels principals punts d'entrada a la ciutat antiga de Jaipur. Una gran porta i dos de petites pels vianants. En una d'aquestes un gos que devien haver atropellat feia poques hores perquè estava estirat entre la brutícia del terra i ple de sang. El que m'ha fet fixar-me en ell era un forat blanc que no identificava. I al mirar-lo bé he vist que el gos tenia una cama tallada per la meitat, suposo que l'havien atropellat, i plena de sang, i es veia l'os rodó.... Espantós, no tinc altres paraules ni ho puc definir d'altre manera. I la seva mirada... No sé si es salvarà o no, perquè si que he vist algun altre gos a qui falta un peu, però no mitja cama i de forma tant recent. Només sé que demà sóc incapaç de tornar per allà, no puc. Simplement.
Això ha sigut a mitja tarda i m'ha amargat el dia, no puc treure'm aquesta imatge del cap. I no la trauré en molt de temps. Ho sé.
Bé, intentaré esbrinar com han anat aquestes eleccions. I només dir que em sembla que demà estaré contenta de marxar d'aquí. Fins ara no ho havia dit, però aquesta vegada si. Jaipur ha estat superior a les meves forces.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada