OASIS DE SIWA

Arribar a l'oasis de Siwa suposa un trajecte de bus de 12 hores creuant uns 300 km de desert. Veníem a Siwa a relaxar-nos amb el dubte de si era possible relaxar-se a Egipte... Si!!! Si que és possible. Però tot s'ha de dir, Siwa no té res a veure amb la resta del país. La gent és diferent, i el temps també es mesura diferent. Venint del caos del Cairo ens va costar una mica entendre com funcionava el "poble" però després de donar unes quantes voltes ens vam acabar situant, i la veritat, és que ens hem adaptat molt i molt bé al ritme lent i tranquil que porten, i a no fer, en definitiva, res. Aquests dies els hem passat passejant per l'oasis en bicicleta, banyant-nos en les piscines naturals que tenen escampades per l'oasis, algunes de fredes, algunes de tèbies, i algunes de molt calentes. 

Ens vam acostar un dia al desert, pensant que si ja havíem estat tres dies al desert del Sáhara al Marroc, poc ens podríem sorprendre. Però tinc certa fixació en els deserts, i encara no havia recollit sorra d'Egipte, així que vam decidir-nos a fer la sortideta. I potser ha estat un dels millors dies que hem passat a Egipte!! Les dunes són dunes, és clar, però aquí el desert t'amaga unes sorpreses molt agradables: un petit llac d'aigua fresca on banyar-te al mig del no res, i encara més enllà una piscina natural d'aigua calentíssima ( feia més calor dins l'aigua que a fora, amb això em sembla que ho dic tot; mai no havíem pensat que podríem suar dins l'aigua!!! ).

Els mateixos habitants de Siwa parlen d'Egipte com d'un lloc diferent que pràcticament no va amb ells. Diuen "aquí a Siwa..., en canvi a Egipte...". I tot i que aprenen l'àrab a l'escola, conserven el seu propi idioma, el siwi. Van superrelaxats per la vida, no hi ha horaris (establerts si, però no els compleix ningú). Algunes botigues obren a les nou del vespre, això el dia que obren, el banc obre quan el director del banc es digna a aparèixer, el de l'estació de busos dorm i et fan tornar una altra estona per si igual es desperta.... Quan vas a menjar et donen una carta, però l'estoc que tenen és mínim. Demanis el que demanis, al moment veus que el cuiner travessa el carrer i va a buscar a la botiga del davant el que necessita. Un dia que ens hi vam fixar, en mitja hora va sortir com set vegades.... Ara compro un pebrot, ara compro un paquet d'spaghettis, ara un parell de tomàquets... T'ho has d'agafar tot amb calma, aquí no es coneixen les presses, crec que és una paraula que no existeix en el seu idioma.

L'únic "problema" per en Jordi ha estat que aquí no hi ha cervesa. Siwa és molt més tradicional i religiós que la resta del país. Hi ha un rètol ben gros a l'entrada del poble que demana a les dones visitants portar pantalons llarg i cobrir la part superior dels braços. El fet d'anar més tapada aquí que a la resta del país m'ha molestat a vegades, perquè la calor es fa insuportable, però s'hi està tant bé aquí que es porta bé. Aquí les dones van completament tapades, cosa que a la resta del país no passa ( en general), no ensenyen ni els ulls, i fins i tot porten guants perquè no se'ls vegi la pell de les mans. Mentre estan solteres es cobreixen el cap però ensenyen la cara, però a la que es casen s'han de cobrir completament. I tots els homes encara es vesteixen completament amb la galabiya blanca. A vegades sembla que sigui un poble on no hi ha dones, perquè pel carrer només es veuen homes, només de tant en tant es veuen les dones. 

Al que anava, que essent un lloc encara tant tradicional (en aparença!), està prohibit vendre alcohol, i en cap bar serveixen cervesa. Però vam fer els nostres contactes, la gent és superamable, i com que no hi ha pràcticament turistes aviat coneixiem mig poble i el poble ens coneixia a nosaltres. Feia molta gràcia com la gent t'oferia cervesa d'amagat: tots tenen un amic que la porta d'amagat d'Alexandria o el Cairo o de Libia, i en cinc minuts la pots tenir. Només era cervesa i semblava que anéssis a pillar droga. Total, que ja sabem qui són els "camells" del poble... Aquí vam conèixer el millor tio del país, l'Ahmed, que tot i parlar un anglès una mica rupestre, ens vam entendre i amb qui hem passat els moments més divertits a Egipte.