EGIPTE. PART II

la intenció era anar fent un blog més o menys a diari i anar explicant què feiem i penjar algunes fotos. Però en part per la pròpia dinàmica del viatge i en part per la mandra que tenia les nits que hauria pogut escriure, el resultat ha estat aquest: un zero pel blog. 

Viatjar per Egipte no és complicat, però potser més car del que en un principi havia previst.  Menjar és molt i molt barat, i l'allotjament també. Però el que ha desestabilitzat una mica el pressupost previst ha estat el tema del transport un cop arribes  a cada lloc. I és que hi tant per veure que has d'encabir un munt de coses en un dia. La major part dels llocs a visitar estan allunyats de la ciutat, potser no massa, però aïllats de manera que no hi ha transport públic per accedir-hi, i enmig del desert. I és que al voltant del Nil el paisatge és preciós, però allunyar-te'n una mica és entrar en una altra dimensió. En vistes del temps limitat que teníem i lo complicat que pot ser anar d'un lloc a l'altre, vam decidir agafar un tour organitzat per fer la part d'Aswan a Luxor. 

Una part del trajecte d'Aswan a Luxor l'hem feta navegant pel Nil en faluca, la barca tradicional de vela. Res a veure amb el luxe dels creuers, és clar. El capità fa també les funcions de "chef", i amb un minifogonet ens va preparar uns dinars i sopars supersenzills però bons de veritat. No hi ha lavabo, així que t'has d'esperar  a que la barca s'aturi una estoneta a la vora del riu i saltar entre les herbes a buscar un lloc tranquil... Però és una de les parts que més hem disfrutat fins ara, per la tranquilitat i el silenci, un viatge en el que és impossible no relaxar-se. Veient on amarraven els creuers quan arriben a Luxor o Aswan va quedar clar que la faluca, amb tota la seva simplicitat, ha estat la millor opció (opinió personal nostra, és clar). Els creuers amarren tots junts, i com que no hi ha prou lloc per aparcar-los tots, s'han de posar de costat. És a dir, que és molt probable que per pujar al teu vaixell hagis d'atravessar-ne dos o tres més. Això sense mencionar que per molt que paguis el millor camarot tens molts números que la teva única vista sigui el camarot del vaixell veí. I sense mencionar el soroll constant de tots el motors en marxa. No crec que sigui una opció recomanable.

I sobretot recalco la tranquil.litat de navegar en la faluca, perquè resulta un paradís comparat amb terra ferma. Les visites, impressionants, sí, impossible negar la grandiositat d'Abu Simbel, o l'espectacularitat dels temples de Luxor i Karnak, o la impressió que et produeixen les piràmides de Gizeh quan t'hi trobes cara a cara. I només menciono aquests exemples perquè probablement són els més espectaculars de tots els que ens hem anat trobant. No intentaré descriure´ls perquè considero que és una tasca absurda i sense sentit, ara mateix no crec que pogués trobar les paraules adequades que poguessin reflectir ni tant sols d'una manera aproximada la sensació que et provoquen. Ni tant sols les fotos que hem fet (ja sé que això en part per incompetència nostra) aconsegueixen reproduir aquella sensació de grandesa. 

El que ja no resulta tant agradable és la calor. No és calor. És el que ve després de la calor. No recomano a ningú venir a Egipte al juliol o agost. Simplement crec que seria un suicidi. Estem a maig i això ja és molt difícil d'aguantar. Portem uns dies superant els 40 graus. La idea a Luxor era agafar una bicicleta i fer la Vall dels Reis i la Vall de les Reines tot pedalant... Innocents. Sense una punyetera ombra enfilar carretera amunt pel desert i en pujada, a 42 graus com estàvem aquest matí... simplement és impossible posar en  pràctica molts dels plans que tenia. L'aire és tant calent que es fa difícil respirar. Per molt que comencis el dia ben d'hora, les hores fortes de calor te les menges vulguis o no. Em sembla que mai havíem consumit tants litres d'aigua com estem fent aquí.

L'altre punt complicat del viatge és torejar els egipcis... Són realment pesats. En Jordi ho porta força malament. Pel que fa a mi, tot i que també reconec que de veritat ho són, haig de reconèixer que haver estat abans a la India suposa una llicenciatura i un màster en paciència, i que probablement això m'ha ajudat a no començar a fotre mocs constantment (que algun si, és clar, perquè hi ha moments que et saturen). Viatjant sempre acabes comparant, vulguis o no, a la gent que et vas trobant. En els extrems de la meva escala personal, fins ara, en un extrem hi poso els indis, i en l'altre, per la innocència i generositat desinteressada, els iranis. Els egipcis, ho sento molt, i tot i haver gent molt maca i simpàtica, queden ben a prop de la meva experiència amb els indis. És cert que després de la revolució de l'any passat el nombre de turistes s'ha reduït dràsticament, així que potser això fa que  toquin més venedors i buscavides per turista, però la meva impressió és que ens veuen com euros amb potes.

Demà toca un altra matí infernal a la riba occidental de Luxor. Ens hi hem quedat una mica  més del que acostuma fer la majoria de gent per poder anar a veure un parell de temples i la Vall dels Nobles, sembla ser que força recomanables i molt poc visitats. La previsió per demà és que les temperatures pugin un grau més, és poc, però a aquestes alçades del termòmetre fa yuyu.

Ens esperen dos dies una mica farragosos. Demà, després d'aquestes visites, ens queden unes hores a la tarda per refugiar-nos a l'hotel (té piscina!!!) i agafar el tren nocturn de tornada cap al Cairo. Arribarem al Cairo a primeríssima hora del matí del dia següent, hi passarem unes hores per veure alguna coseta, i després hem d'agafar un bus nocturn cap a l'Oasis de Siwa, proper a la frontera de Líbia. Així que passarem dues nits sense llit. No vull ni imaginar la cara que tindré quan finalment arribem a Siwa, segurament serà un poema. Pràcticament una elegia m'imagino... 

Siwa serà el nostre últim destí a Egipte, abans de tornar a fer una altra nit de bus i passar una darrera nit al Cairo i tornar ja cap a casa. No sé si hauré agafat prou forces per afrontar una altra temporada d'estiu de les meves, però si més no, tot això que m'hauré endut.

Bones i caluroses nit.