dijous, 3 de desembre de 2009

VARANASI

A l'estació de Jhansi flipem amb la gentada que hi ha a l'andana esperant. Aquí ens toca córrer com uns desesperats amunt i avall per l'andana, carregats amb les motxilles, perquè enlloc no marc on para el vagó on tenim la llitera. I semba que ningú no sàpiga on està. Quan el trobem i deixem les coses a les lliteres estem suant com porcs i esbufegant com si haguéssim corregut una marató. Però el que encara és més al.lucinant és mirar per la finestra i veure com s'ha buidat l'estació. I és que sembla que tothom ha pujat a aquest tren. I la veritat, és un tren llarguíssim, i els vagons de les classes inferiors estan saturadíssims. Aquest cop viatgem en segona classe, que és bàsicament el mateix que la tercera ( els que havíem agafat abans ), però amb menys gent perquè no són tres lliteres sinó dues.

I arribem a Varanasi al migdia. Aquesta ha de ser la traca final del viatge, i per això l'hem deixada pel final. Ens venen a recollir de l'hotel a l'estació, i el trajecte en rickshaw cap a l'hotel està en la línea del que ja venim coneixent del transit i la circulació en quan a caos i sorolls. L'hotel està a la ciutat vella i segons ens han dit amb vistes al Ganges. Si no coneixes la ciutat és pràcticament obligat que et vinguin a recollir perquè és un laberint de carrerons estrets i foscos i bruts, clar, i els rickshaws no hi poden circular. I si, totalment cert, des de la terrassa de l'habitació hi ha una fantàstica vista del riu, i abans de baixar a explorar ja veiem com la gent s'està banyant en un dels ghats.

Varanasi ( Benares ) és la ciutat del Ganges, el riu més sagrat de la India, i tot gira al voltant d'aquest riu. A Varanasi no hi ha gaires visites a fer, en el sentit tradicional de visites a museus, palaus o temples. Aquí tot el que s'ha de veure està al riu i als ghats, un espectacle continu que no cansa, i on miris on miris sempre, sempre, està passant alguna cosa.

Hi ha uns 80 ghats, i es pot anar caminant d'un a l'altre i a tots ells sempre hi ha alguna cosa. En un les dones renten la roba i estenen els saris a les escales per assecar-los, formant un espectacle de color irressistible de no mirar. En un altre la gent es banya i es renta. En un altre es practica ioga. I no és que hi hagi un ghat determinat per a cada activitat. Tothom ho fa tot arreu. Hi ha gent que fa massatges i altres que van a que els hi facin massatges. Venedors i paradetes de flors i espelmes. Barbers. Barquers oferint-te a cada pas un passeig en barca pel riu. Astròlegs i gurus i santons. En fi, un desplegament de vida increible.

Intentaré ordenar una mica tot el que m'agradaria explicar.

Les cremacions.
Ja he dit que hi ha uns 80 ghats, però només a dos d'ells es produeixen les cremacions, el Manikarnika Ghat ( el principal ) i el Harishachandra Ghat. Es bastant impressionant. Sempre hi ha fogueres cremant, dia i nit, i varies alhora, però és molt més espectacular ( i no estic segura que aquesta sigui la paraula més escaient ) a primera hora del matí o a partir del vespre i a la nit.
Els hindus creuen que la vida terrenal és cíclica, i es van reencarnant successivament ( un cicle anomenat samsara ). La qualitat d'aquestes reencarnacions depen del karma o conducta de les vides anteriors: una vida honrada millora el karma i les possibilitats de renéixer en una casta superior o en millors circumstàncies. Si s'ha tingut un mal karma es pot renéixer en el cos d'un animal. L'objectiu final és aconseguir la moksha o alliberament d'aquest cicle de reencarnacions. I Varanasi es considera un lloc propici per morir perquè aquí s'obté la moksha, l'alliberament del cicle de naixements i morts.
Pels carrerons que arriben fins a Manikarnika Ghat t'hi pots trobar les processons que acompanyen els cadàvers cap a la cremació. El cadàver el transporten els doms, una casta d'intocables, en una camilla de canya de bambú, cobert amb una tela carbassa o blanca segons si és home o dona. Abans d'encendre la foguera es submergeix el mort al riu i després es col.loca sobre el munt de llenya i s'encen el foc. Al voltant del ghat s'apilen tonelades de llenya, així com també a les barquetes davant del ghat. Segons les possibilitats de la família podrà comprar més o menys llenya, o de més o menys qualitat ( la més preuada és la de sandal ). Durant la cremació hi ha un munt d'activitat al voltant de les fogueres ( perquè són varies les que hi ha enceses alhora ): es pesa la llenya, un munt de gent transportant llenya a una o altra foguera.... Les fogueres es vigilen constantment, i hi ha un encarregat d'anar atiant el foc amb una canya de bambú. I entremig de les fogueres gossos, vaques i cabres. Creuen que quan un cos crema el foc fa retornar els cinc elements que formen el cos al seu lloc. Però és que les cremacions no paren mai, i sempre, sempre, hi ha fogueres enceses, matí, tarda o nit, les 24 hores. I és que sempre hi ha cadàvers estesos a terra esperant el seu torn per ser cremats.
Però a banda de l'element espiritual la mort també és un negoci, i l'home més ric de Varanasi és un intocable, el que ven la llenya de les cremacions, i té la millor a casa al riu. Això si, no s'oblida dels pobres i es veu que reparteix cada dia un munt menjar entre ells. Però és que ajudar als pobres és també una manera de millorar el karma....I a banda de les piles de llenya, hi ha un munt de petites botigues i paradetes que venen flors, espelmes, les teles per cobrir els morts, incens...
Antigament les vídues es cremaven vives al mateix temps que als seus marits, una tradició que es coneix com a sati. Quan els britànics van estar aquí es van flipar amb aquesta costum i la van prohibir el 1829.
Només es lliuren de la cremació els que ja es consideren purs i per tant no necessiten la purificació del foc: I són els sadhus, els nens, els que han mort picats per una cobra ( aquí les serps no tenen la connotació negativa que tenim nosaltres ), les dones embarassades, els malalts de verola i les vaques... No és estrany veure trossos de vaca en descomposició flotant pel riu. Als nens, dones i sadhus sé'ls lliga una pedra i després se'ls porta en barca fins al mig del riu on són enfonsats. Vam poder veure com es portava el cadaver d'un bebe, i després el tiraven al riu. Bastant dur.
Més avall hi ha el Harishandra Ghat, un dels ghats més antics de Varanasi, on també es fan cremacions però no tantes com a Manikarnika i no sempre hi ha fogueres enceses. Aquí hi ha també un crematori elèctric, on s'incineren els més pobres perquè les seves famílies no disposen de diners per comprar prou llenya per cremar el cos del seu mort.
Els ghats
El més animat dels ghats és el de Dasaswamedh, un munt de parasols i banderes i guirnaldes de flors i de colors. Aquí hi ha dones venent flors, venedors ambulants de cinturons i fruits secs, barbers, sadhus interpretant textos sagrats, massatgistes,..... tot i més, en definitiva. Però és que a banda d'aquests, hi ha encara més gent observant i mirant. I no parlo de nosaltres, els guiris. Parlo dels indis. Que els indis són curiosos per naturalesa ja ho he dit en altres ocasions. Però aquí no es tracta de curiositat. Es poden veure un munt d'homes que a primera hora del matí s'asseuen aquí a mirar ( o meditar ) i passis a la hora que passis els veuràs, en un punt o altre, fent això, asseguts i mirant el que fa la gent. I aquí és on acabes fent el mateix que ells. Seure i mirar. I és que aquí, no sé si és perquè et lleves a quarts de cinc del matí per veure tot això, o què, però et deixa el cos baldat per la resta del dia i acabes dedicant-te al mateix que ells ( i dic ells i no elles ).
Al vespre, quan es pon el sol s'oficia una cerimònia amb set sacerdots que, mirant cap al Ganges, fan la cerimònia de culte al riu, una puja ( una oració o ofrena ) en la que s'entonen cants sagrats, hi ha música i un repicar constant de campanes, i que dura prop d'una hora. I al riu, centenars de petites espelmetes surant riu avall...
El Chowk
és la ciutat antiga que rodeja aquests ghats, un laberint de petits carrers i que a quarts de cinc de la matinada van petats de gent que va cap al Ganges, i entre aquesta gentada un munt de guiris que s'han llevat poc després d'anar a dormir per veure la sortida del sol, les ablucions, o simplement per començar el dia amb una àrdua sessió de regateig per aconseguir el millor preu en un passeig en barca pel riu. En aquests carrers hi ha un munt de botigues, i tot tipus de negocis. Vaques poques, almenys durant el dia, que sembla que també es concentren als ghats. Però hi són, perquè al seu pas us asseguro que van deixant rastre. En un dels carrerons vam veure una vaca morta sense pell, però ja mig verdosa, i un munt de gossos fent festa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada